REFLEXIÓ D'ARTICLES I MODELS DIDÀCTICS

Pel que fa al  article “ La construcció de coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?”, es parla sobre el problema que hi ha en la construcció del coneixement científics per tal d’estimular als mestres.

Lo que l’escola vol es que hi hagi un desenvolupament científic i el desenvolupament de la capacitat  d’aplicar-ho de manera autònoma quan als alumnes els hi  sigui útil.

La decisió que la mestre prengui de com intervenir en els coneixements dels alumnes és molt rellevant i és fruit d’uns principis de caràcter teòric.

Com s’explica en aquets article hi ha una realitat on es troben els objectes i els fenòmens del medi físic, els alumnes tenen un coneixement intuïtiu és a dir utilitzen teories intuïtives per explicar la realitat, d’altra banda també poden utilitzar el coneixement científic per explicar la mateixa realitat i totes dues formes de coneixement acaben coexistint en qualsevol individu educat científicament.

El coneixement científic no es possible sense un procés explícit de redescripció del coneixement intuïtiu.

Per això es important a l’hora de treballar ciència no només investigar, obtenir dades, usar-les per a construir arguments nous, prendre consciència i explorar les possibilitats i limitacions.... sinó que també fa falta promoure la redescripció des propi coneixement, no només de les idees científiques en elles mateixes sinó de la manera com raonar la realitat.

Hi ha diferents mètodes per ensenyar coneixements. La dificultat es troba en escollir el més adient per a que els alumnes puguin arribar a entendre i comprendre allò que és vol.

El problema probablement es troba en la manera de com s’ha ensenyat fins  fa poc.

L’aprenentatge com a transmissió directe de nous coneixements és el mètode que més s’ha utilitzat i que encara s’utilitza avui en dia.

Aquest mètode consisteix en que és el mestre qui ha de transmetre els coneixements als seus alumnes ja que la ment d’aquets està buida i per a que pugui aprendre hi ha que proporcionar-li la informació adequada.

Aquest mètode troba molt important que per que els alumnes aprenguin han d’estudiar, els continguts són lo més important i si els mestres és preparen bé les classes els alumnes  aprendran amb una informació més clara.

En definició l’aprenentatge com a transmissió tracta als alumnes com a éssers que no saben res sobre la matèria i és el mestre qui ho sap tot i de qui han d’aprendre.

Una altre manera d’ensenyar consisteix en l’aprenentatge com a descobriments de nous coneixements, aquest mètode consisteix en pensar que l’alumne aprendrà si el seu nivell de raonament està a l’alçada del nivell que exigeixen els continguts que es donen.

En aquets cas hi ha una diferencia amb el mètode anterior ja que aquí s’aprèn a través de tenir un element del medi a l’aula.

A través de evidències obtingudes per observació i experimentació s’arriba a descobrir uns coneixements nous que només són possibles si tenim un raonament apropiat a allò que s’ha d’entendre. A partir del mètode científic s’arriba al coneixement científic.

Per últim trobem l’aprenentatge com a construcció de coneixements, aprenentatge socioconstructivista.

Aquest aprenentatge és el que més pot aportar als alumnes ja que es percep la ciència com un coneixement canviant que segons com es treballi es pot interpretar d’una manera o de altre.

El coneixement científic canvia per l’evolució i la substitució d’unes teories o d’unes altres.

En aquest cas és l’alumne qui elabora unes idees prèvies amb el seu propi coneixement que té d’interpretar la realitat.

A partir d’aquestes idees prèvies la mestre pot introduir noves idees i comparar-les per arribar a un punt en comú, en aquest cas la mestre no té perquè saber-ho tot i el alumnes per si mateix pot buscar informació per desmentir les seves primeres idees o per assegurar-se de que allò que pensava era correcte i desprès posar-ho en comú a classe i continuar aprenent.

Aquet últim aprenentatge es important que es cregui un establiment de relacions entre l’aprenentatge escolar i la vida quotidiana.

Després de conèixer el diferents mètodes d’aprenentatge es convenient que els mestres valorin quin mètode escollir i preguntar-se a si mateixos que esperen aconseguir amb aquet, com també saber analitzar si l’alumnat aprèn d’una manera mecànica sense arribar a interioritzar aquets aprenentatges i que es pot fer per a solucionar-ho.

És en el article : “ Quan suquem una galeta a la llet...” on podem apreciar una manera d’ensenyar que potser fins fa poc no s’observava massa a un classe de ciències.

En aquets article s’explica com un tema tan comú com el menjar galetes amb llet per esmorzar pot generar tants dubtes als alumnes. Aquí s’observa un fet quotidià  des de una perspectiva científica, per tant estem ajuntant la vida quotidiana amb l’aprenentatge.

Els alumnes segurament en algun moment de la seva vida hagin tingut l’oportunitat de manipulat galetes i llet  i encara que de una manera inconscient s’han pogut adonar de com eren aquets materials, dels canvies que sofrien... per tant ja tenen encara que sigui minin un coneixement previ.

A partir de que els alumnes formulin preguntes es plantegen diferents interrogants. En aquets moment la mestre pot escollir un dels diferents mètodes per a ensenyar als nens donar-li resposta de allò que no saben, a través d’aprenentatge per transmissió , descobriment o construcció.

Finalment lo que la mestre decideix fer no es transmetre ella mateixa els coneixement i que els alumnes prenguin notes que desprès s’hagin d’aprendre de memòria per a aconseguir un coneixement.

En aquet cas els nens es formulen unes preguntes que volen donar resposta per ells mateixos a través de la experimentació, a partir de experimentar o observar el que passar amb la llet, amb la galeta... la mestre els hi demana que trobin la manera d’explicar allò als seus companys així mentre un grup investiga una cosa un altre investiga altre cosa i al final cada grup ha d’explicar allò que ha après.

La forma que tenen per arribar a una conclusió es a través del mètode científic, primer es fan unes preguntes, desprès s’elabora una hipòtesi del que passarà, es controlen les variables que donen el sentit al experiment i tot això farà que s’arribin a unes conclusions.

El mètode que han utilitzat és el d’aprenentatge a través de descobriment de nous coneixements. Ja que utilitzen el mètode científic i gracies aquet el coneixement científic augmenta. A més l’alumne pot arribar a aconseguir aquets coneixement perquè el nivell per raonar que té està a l0alçada del nivell que se li exigeix per arribar a una conclusió a les seves preguntes.

EN DEFINITIVA:

Un aprenentatge adequat i significatiu, és aquell que promou la capacitat de pensar, afavoreix el desenvolupament del llenguatge i la comunicació, permet l'expressió de les emocions i facilita el treball cooperatiu entre els infants. Per tant, per treballar les ciències en l'educació infantil el primer que s'ha de tenir en compte és posar als infants en contacte amb l'entorn, partir de la realitat propera. Els infants a través de l'observació, experimentació, manipulació... l' actuació material sobre les coses i la experiència, els hi permet aprendre a tenir una idea de com estan fetes les coses i de com es comporten. Així com, les qualitats, les similituds, diferencies, porcions, relacions, etc. Ja que les capacitats de pensament es desenvolupen per comprendre una realitat diversa que s’obté a través de l’experiència, jugant. Mentre es va experimentant es generen paraules, moviments, dibuixos per designar o indicar les diverses accions.

Cal ajudar-los a relacionar experiència i llenguatge donant-los-hi la capacitat de donar forma significativa i comunicable a la varietat de coses que succeeixen, negociant els significats. El rol de l'educadora és preparar els espais en relació en diverses activitats, amb diversitat i riquesa de materials per estimular el comportaments dels infants, la seva curiositat i augmentar l'experiència concreta del nen.