EL MÓN ESTÁ PLE DE FETS I FENÓMENS:

Ens trobem en una societat en crisis tan a nivell econòmic, social, ambiental, però també EDUCATIU.

 Els desequilibris locals i globals en la disponibilitat dels recursos, els conflictes bèl·lics, l’extinció dels recursos, etc. ens han fet plantejar-nos aspectes com: Estem educant correctament als infants? Es necessari fer propostes noves d’educació? Quina és l’educació científica que pot donar resposta al context actual?

PERQUE EL CONCEPTE DE COMPETENCIA A l’ESCOLA? QUE APORTA EL CONCEPTE DE COMPETÈNCIES?

“ Competència és la capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiències...”

Encara que es parlin de competències a l'aula, on són? la veritat és que no es troben.

El que hem de fer coma  a mestres és vincular la formació i demandes de la societat actual. 

Si no formem ciutadans capaços de saber actuar en la societat on vivim i que prenguin decisions de manera col·lectiva i no individual que estem crean?

 Hem de formar ciutadans que tinguin la competència d'apendre al llarg de tota la seva vida. FAN FALTA EINES PER APLICAR ELS CONEIXEMENTS = FAN FALTA COMPETÈNCIES.

ES NOMÉS UN CANVI DE NOM TREBALLAR PER COMEPTENCIES?

Com a futur mestres ens veiem preparats per educar amb competències?

Desde el meu punt de vista opino que molts pocs, i amb dificultats. L'escola és poc flexible als canvis i encara que la teoria la dominem ( o almenys això és creu) la pràctica és molt diferent. El problema és que els docents no estem formats per a ensenyar les comeptències que es demanen, no sabem com fer-ho.

La vida avaça a uns passos enormes i l'escola continua sense evolucionar. Un sol individu no pot canviar això, hem der ser tots plegats, i aquì és on radica el problema.

El que està clar es que no hi ha una única resposta educativa, sinó algunes orientacions per tal d’aconseguir noves respostes d’acció i significat que ens ajudin a construir bons ciutadans. Els infants quan entren a l’escola ja venen amb unes idees, cultura, valors, caràcter, etc. que fa que tinguin una particular visió del món. Nosaltres com a mestres hem de gestionar aquets coneixements per avançar cap a un model científic d’educació. El problema és: Què faig jo perquè els meus alumnes arribin a un model científic d’educació?

Hi ha tres aspectes claus en la construcció d’una educació científica: pensar, fer, comunicar. Hem de promoure activitats en contextos reals d’aprenentatges que siguin significatius per als infants per tal que estiguin interessats. A través de la interacció els infants, faran i crearan a través d’observar, analitzar, identificar, classificar, etc. Aquesta manera de treballar a partir de situacions reals permetran als nostres infants crear connexions amb les seves idees i fer-se preguntes, qüestionar-se aquella informació que els arriba, anar més enllà dels missatges simplistes i reduccionistes.

Els infants comunicaran i contrastaran les informacions, amb diferents sistemes de representació (dibuixant, cos, etc.) i aquestes seran contrastades amb el grup que els ajudarà a construir significats i estratègies d’intervenció de manera cooperativa mitjançant el llenguatge.

El vídeo mostrat a continuació "Cambiando los paradigmas de la educación, Sir Kem Robinson" tracta sobre el problema de l'educació per poder evolucionar, per poder millorar.