MESTRE IDEAL

En aquesta classe hem reflexionat sobre les pràctiques educatives que es porten a terme en l’escola, el paper de la mestre en la construcció del coneixement i la idea de que no hi ha una concepció única i tancada sobre com s’aprenen les ciències.

Per a mi un mestre ideal és aquell que ajudi en tot moment als seus alumnes, que els conegui i sigui proper a ells. Un mestre es una persona molt important sobretot en l’etapa infantil on es necessita molta comprensió, atenció, afecte , delicadesa i constància.

Jo, com a futura mestre d’infantil, penso que el model més adient i el qual seguiré per educar serà aprenentatge com a  construcció de coneixements, ja que penso que lo més important és deixar que els infants investiguin i descobreixin.

Penso que a infantil lo millor es que  els infants per ells mateixos pensin, elaborin ells sols idees pròpies i a partir d’aquí sigui jo com a mestre qui li ensenyi les noves idees per així comparar unes i altres.

Pe a mi aquest mètode és el més adient per infantil ja que els nens han d’aprendre a partir de l’experimentació directe i no a base de teories.

A més jo com a  mestre no he de saber-ho tot i amb aquets mètode podem aprendre tots plegats, els nens han de saber que fins i tot nosaltres els mestres no coneixem tota la veritat.

Si és veritat que els dies a infantil són molt diferenst i que potser aquest mètode no serveix per a tot allò que volem transmetre i ensenyar, aquí és on un bon mestre a de ser capaç de veure i saber quina metodologia serà millor en aquell moment o etapa, o per aquell grup classe.

Per a una classe de ciències d'avui día,  hi ha que tenir present que la ciència antigament era considerada objectiva, eterna i universal. La ciència produïa sabers que no s’equivocaven però aquest concepte ha canviat. La ciència es considera una construcció social del món feta per les persones a través de la seva ideologia(valors, creences, etc.), la urgència per resoldre els problemes i els interessos dominants.

La mestre és qui ha d’analitzar i comprometre’s amb els nous canvis que està patint el món i l’entorn i oferir aprenentatges significatius als problemes actuals, a més a més que siguin rellevants per la ciència, que permetin una acció social coherent i una millora. Els aprenentatges han de conduir a l’acció-reflexió-acció. Cal que converteixi l’escola en un espai generador d’aprenentatges, comprensió social i produeixi una pràctica reflexiva.